diumenge, 21 de maig de 2017

Parabéns

Igualtat llibertat solidaritat transformació social  compromís altruisme gratuïtat responsabilitat civisme cooperació  participació sentit crític  aprenentatge generositat

Voluntari –ària:

Les persones físiques que, d’una manera lliure, sense contraprestació econòmica i d’acord amb la capacitat d’obrar que els reconeix l’ordenament jurídic, decideixen dedicar part de llur temps al servei dels altres o a interessos socials i col·lectius, per mitjà de la participació en programes de voluntariat que duen a terme entitats sense ànim de lucre amb les quals formalitzen un compromís que dóna origen als drets i deures que regula aquesta llei o bé per mitjà de l’associacionisme i la participació en els diferents projectes que en aquest marc es puguin dur a terme.

Llei Catalana del Voluntariat

No és només la cançó. No és només la teva veu. Són també els teus moviments d’extrema sensibilitat que han convertit Portugal en un país orgullós. L’essència del més pur dels sentiments en escena amb Amar pelos doisParabéns, Salvador Sobral per mostrar-nos la música sense artificis amb la més absoluta naturalitat, amb la teva enorme americana i el teu cabell esvalotat. Només la teva veu i les teves mans davant del món. Sensibilitat en majúscules. 



La sensibilitat és una característica que tenim algunes persones quan donem importància als sentiments. La sensibilització acompanya els voluntaris-àries en el mateix moment que decideixen que volen transformar el món que no li agrada i comencen a treballar i participar per un món possible i necessari a través d’entitats o organitzacions. Perquè  tenen la ferma convicció que la realitat pot ser transformada. Perquè pensen que junts farem un món millor i perquè creuen que un altre futur és possible si ens hi posem.
He conegut molts voluntaris/àries al llarg de la meva trajectòria laboral, però hi ha persones que et captiven i admires ràpidament perquè desprenen una energia contagiosa o disposen d’uns valors similars als teus. I quan el compromís esdevé estable, la seva tasca encara resulta més potent i efectiva perquè construeixen una xarxa de confiança indestructible.
Us diré que conec a dos voluntaris que em tenen el cor robat i que ens acompanyen cada setmana, regalant-nos el seu temps i coneixements. Quan arriben per la porta, els usuaris/es ja comencen a esbarrar-se i la ronda d’abraçades i petons és inesgotable.
M’agradaria pensar que són conscients que formen part d’un teixit social imprescindible. Perquè simplement no funcionarien les entitats del tercer sector sense ells/es !! 
Vivim en una època assetjada per fenòmens inesperats i el voluntariat constitueix un element bàsic en aquesta societat. No oblidem que la crisi econòmica que arrosseguem ha deixat a nombroses persones i famílies en un context d’exclusió social, així que son molts els camps que podem excercir el voluntariat en la nostra societat. 

El voluntariat està exercint amb consciencia i responsabilitat el seu dret a participar en la millora de la societat. Les hores de voluntariat per a cada persona concreta son un temps significatiu i d’aprenentatge vital. Aprèn actituds, valors i pautes d’actuació. La persona voluntària a través de l’organització amb la qual col·labora és un agent de sensibilització  de que les coses poden ser d’una altra manera. Realitza un procés de societat inclusiu.
Luis Aranguren Gonzalo

Així que ? t’animes i et fas voluntari /a ? Vols transformar la nostra societat ?


Biografia


Aranguren, L. (2012). Voluntariat, educació i ciutadania. Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 50, pp 103-113.

dissabte, 6 de maig de 2017

Un cercle

Llença't, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

I perquè els meus pensaments
que sempre viuen el present
no conjuguen altres temps que
el ja faré, el que no vaig fer.

Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà,
seré un tros de l’univers
que no noti el pas del temps.
El que faig a cada instant és
la força que em fa gran,
no vull pensar en el que arribarà demà
.

Lax’n Busto




I aquesta sóc jo. Enmig de la meva Barcelona, en el nucli antic del barri d’Horta, caminant pels seus carrers carregats d’història. En l’eixample residencial. M’imagino nobles i mercaders desfilant. Penso en un passat i contemplo un present. Perquè el que faig a cada instant és la força que em fa gran. I no vull pensar en el que arribarà demà. Després pujarem el Parc del Laberint d’Horta i ens plantarem davant del pavelló neoclàssic i començarem a fer fotografies. Com ens agrada !!! o potser pujarem els ponts del riu Onyar de Girona i contemplarem les façanes de les seves cases coloristes o ens endinsarem en els seus carrerons o passejarem arran del mar pels camins de ronda de la costa brava. Però sempre estaràs tu. La fotografia, eterna, inseparable de mi.  Qui sap avui o potser demà seré aquí o seré per allà, seré un tros de l’univers que no noti el pas del temps.




Després de la piscina dels divendres, el Biel i la Carla ( 3 anys ) amb l’entrepà a la mà i mentre caminen energètics i afamats, ja em demanen que volen pintar. Saben que sempre porto retoladors i mandales en una bossa especial. Anirem a la fonda de sempre, saludarem el Josep Maria i li demanarem patates chips! Les ganes son massa incontrolades, i sense adonar-se’n, posen en pràctica l’atenció plena, immersos en les seves formes geomètriques, comencen a pintar. Ells i als mandales. Bé ... no és del tot veritat. Mandales, ells i les patates chips.😉

Em sorprèn quan el Biel entra ràpidament en un estat de frustració quan s’escapa de les línees i em demana que l’ajudi, però intento que entengui que equivocar-se és aprendre. La Carla és més constant i pacient, s’enfila entre línees, formes i colors, en silenci i concentrada. La seva energia es canalitza amb un únic objectiu i encara que ells no son conscients és la primera presa de contacte que tenen amb la meditació. 

Son capaços de reconèixer figures geomètriques, el sentit de l’ordre, la simetria, el reconeixement de punts i línees, l’expressió del color i fins i tot veure que aquestes formes geomètriques es troben també en la naturalesa en forma de flors, de pedres ...

Un mandala és un símbol ritual i espiritual propi del budisme i d’hinduisme que representa l’univers. Significa cercle o roda en sànscrit. Els seus elements bàsics són figures geomètriques contraposades i concèntriques.  

Quan pintem, com en tot procés creatiu intervenen les dues meitats del nostre cervell, la part més intel·lectual i la part més emocional. Així que s’equilibren les emocions i l' intel·lecte.

Però, quins son els objectius ?





OBJECTIUS
Tranquil·litat i serenitat.
Puja l’autoestima.
Incrementa nivells d’energia i força de voluntat.
Facilitat l’estat de concentració.
Promou l’alliberació de pors i fòbies.
Relaxació i reducció de tensions.
Potencia l’aprenentatge visual - espacial i la retenció de colors.
Consolida la memòria.
Potencia l’orientació espacial - temporal.



He treballat als mandales amb persones amb discapacitat intel·lectual i aconsegueixen arribar el mateix objectiu, sentint la mateixa sensació d’èxit i d’igualtat que tothom. Es concentren molt ràpid en la seva execució.

Considero que com a activitat creativa i artística, pot ser desenvolupada per qualsevol persona, perquè son molt senzilles de fer. Així, que em sembla que començo a fer mandales ara mateix , t’apuntes ?









diumenge, 23 d’abril de 2017

El meu nom és X i sóc alcohòlica


Per l'abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

Miquel Martí i Pol

Avui, 23 d’abril, l’atmosfera és especial. Els carrers s’omplen de llibres i roses, la Casa Batlló es vesteix per l’ocasió. La princesa i el cavaller passegen invisibles per les Rambles de Barcelona. Guardians per un dia d’un país orgullós. Cultura i tradició es fusionen per crear la unió perfecte. El drac no hi és. Només un roser de roses com la sang. Trobada màgica d’escriptors i lectors. Caminem tots/es per un món de conte de fades. Avui és Sant Jordi. 

Felicitats Jordis i Jordines !!!

Quan vaig acabar d’escriure el post anterior, no em podia arribar a imaginar que pocs dies més tard arribaria una altra noticia similar: La Fundació Catalana Síndrome de Down denuncia un hotel per negar-se allotjar un grup de 8 persones amb Síndrome de Down durant aquestes vacances de Setmana Santa.  Sense paraules.

I bé, ens endinsem doncs, en la temàtica d’avui del post. Recordo a la universitat, el testimoni de dues carreres alcohòliques. El seu relat em va impactar moltíssim. Amb 3 úniques paraules van definir la seva relació amb l’alcohol:

presó, manicomi i mort.

Molt cruel. Encara tinc en el meu record els seus rostres i la força i la serenitat amb la que transmetien a través de les paraules i llàgrimes com van deixar enrere el seu passat devastador i les seves terribles conseqüències.  

El consum d’alcohol pot provocar sensacions de benestar si fem un ús responsable i moderat. Podem gaudir de les begudes per els seus efectes plaents i fins i tot podem arribar apreciar les diferents qualitats i sabors que s’han desprenen. Però malauradament part de la població presenta problemes de salut i  les seves relacions interpersonals ens veuen alterades a causa del consum inadequat del alcohol.  

Tots/es sabem que l’alcohol és una droga. El seu fàcil accés i la seva poderosa propaganda, s’ha convertit en un problema social. La majoria dels adolescents consumeixen begudes alcohòliques per sentir-se bé, divertir-se, per alliberar-se d’emocions o per estar a gust amb el seu grup d’iguals. Quants adolescents acaben a urgències per coma etílic? Fa poc una noia de 12 anys va morir després de consumir tota la tarda ron i vodka per Halloween. Avui escoltava un cas pràcticament idèntic. És un perill per els adolescents que volen impressionar els seus amics amb la seva capacitat per beure alcohol i encara no coneixen els seus efectes i límits i acaben a una sala d’urgències.  

Modifica l’estat d’ànim, domina el pensament, les emocions i les accions. És una substància depressiva que disminueix el funcionament del sistema nerviós. La seva ingesta excessiva i prolongada pot provocar un dany cerebral important.

No ens oblidem que utilitzem alcohol en qualsevol ocasió i per aquest motiu és molt important una consciència social sobre els seus efectes perquè l’alcoholisme és una malaltia crònica. Hem d’establir en força mesures preventives com fer campanyes d’informació.

Així que educadors/es fem educació  per a la salut !!

Educació per a la salut


Alcohòlics Anònims com a grup d’ajuda mútua

A.A es una comunidad de hombres y mujeres que comparten su mutua experiencia, fortaleza y esperanza para resolver su problema común y ayudar a otros a recuperarse del alcoholismo.

Els grups d’ajuda mútua constitueixen un recurs important. En aquest cas, funciona quan un alcohòlic recuperat explica el principiant la seva carrera alcohòlica i el convida a formar part de la comunitat a través del programa Dotze passos. L’únic requisit és disposar del desig de deixar la beguda.

I ja sabeu , educadors /es salut per tots/es !! Aquest cap de setmana hem anat a EXPO SALUD, us el recomano molt . Ha sigut molt interessant visitar els expositors i gaudir de les xerrades i tallers. 


I no puc acabar sense dir ; 

Felicitats AMIGA, es pogut celebrar el teu aniversari en un racó màgic, a dalt d’un avió, com a tu t’agrada. Gràcies per acompanyar-me en el meu creixement personal, entendre les meves misèries, i compartir els meus èxits, perquè les dues sabem que una amiga és acceptar-la tal com és sense demanar-li res a canvi. Demà ens tornarem a trobar en el mateix lloc de sempre a la mateixa hora de sempre.


I  també us deixo les meves recomanacions, que avui no poden faltar!!!

:






diumenge, 16 d’abril de 2017

Jo sóc com tu


Perquè jo, jo sóc com tu.
I tu, tu tu tu ets com jo.
Somiadors fidels contra l'impossible.
Caçadors del mateix dolç anhel.

Els Catarres

I començo el dia a un poble de pescadors, alliberant-me de la toxicitat de les obligacions quotidianes i gaudint exclusivament del plaer de la contemplació, el mar de fons i la màgia de saber gaudir de l’instant. I a les meves mans un bolígraf i un bloc de paper, al meu costat un parell de llibres i al meu voltant un immens món. I sonen les campanes de l’església, el vent oneja les banderes i a dalt, un cel solemne i blau. És moment d’introspecció, avui escriuré l’educació social en terres de pescadors, avui les reflexions estaran plenes de sorra i sal, de sol i mar.

Comencem! He llegit en el Twitter un article via@oscar­_m que m’ha impactat molt. Un pub de Lleida veta joves amb síndrome de Down. Imagineu-vos la situació! Els fets s’han repetit en dos caps de setmana consecutius, quan un grup de joves amb síndrome de Down que volien celebrar un aniversari, divertir-se i ballar, volien entrar a un pub, la primera excusa va ser fàcil i se’ls va dir que hi havia una festa privada, en l’última ocasió només una reiterada negativa on es va demanar la presència dels Mossos d’Esquadra davant d’aquesta injustificada situació de discriminació.

En ocasions, he pogut sentir la mirada castrant de la societat a la meva pròpia pell, tot i que anava dirigida a persones amb síndrome de Down, la sentia meva. Sempre intento fer l’esforç de comprendre-la, però no puc evitar pensar amb tota les meves forces que tots som iguals i que no es mereixen uns ulls sobre ells/es plens de perjudicis. Quan la mirada és plena de compassió o rebuig, sento una gran impotència difícil de gestionar, perquè l’emoció continguda ja és massa gran. Sempre hi ha una mirada castrant que han d’esquivar. Així que quan passen aquestes situacions m’entristeixen molt, perquè la realitat social és que encara hem de lluitar contra els estereotips, el perjudicis i les pràctiques nocives que es creen envers les persones amb discapacitat. 

Afortunadament és una minoria, però comencem a tenir bones pràctiques, si us plau. 

La diferència està en la teva mirada.


I no vull acabar aquesta entrada sense acomiadar-me d’un company que torna a Menorca. No perdis la delicadesa innata amb la que tractes a les persones . Això et caracteritza i així ho vaig percebre des del primer dia que et vaig conèixer a les pistes de tennis. Que tinguis sort en aquesta nova etapa ! Bon viatge educador social ! Et trobarem a faltar !


divendres, 7 d’abril de 2017

Ella

La persona és el primer i abans de tot, persona i el seu trastorn no és el que la defineix sinó un tret essencial, però no el que l’etiqueta.

J.Garanto i I.Paula





El blau com el cel, el vermell com la sang, el rosa com l’amor s’hi posa, paraules que només prenen sentit quan les dius tu, plenes de força. I de sobte, surts al jardí. S’obre el teló. Comences a practicar el teu peculiar i trepidant esport: caminar amb els peus aixecats d’un lloc a un altre sense interrupció. I la naturalesa t’abraça, et barreges entre ella, et protegeix i t’atrapa. Ets única. Et miro des de la distància. Em pregunto constantment, què penses? Mai ho sabré. Mira’m els ulls! Parla’m! Ajuda’m a ajudar-te! Què et passa? Contesta’m! Vine aquí ara mateix i fes-me un petó. Em fas un petó, em contestes, m’ajudes.

Agafes un puzzle, és massa fàcil per a tu. Vols un altre. Pintes una mandala. Obres la tableta. T’endinses en el teu món.  I de sobte t’aixeques de la cadira. Ja no hi ets. Et busco. Et crido. Véns el moment. Ja estic tranquil·la. Hiperactivitat. Autoaïllament.

I de sobte estàs dormint el sofà. M’espanto. Et passa alguna cosa. Aquesta nit no has dormit molt. Avui menges molt. Ahir vas menjar poc. Fa molt que no t’enrabies. Continues amb els teus rituals i estereotips. Fa molt que no tens conductes autolesives. Estàs tranquil·la. La teva mirada és penetrant, puc llegir els teus pensaments, avui ja no em calen les teves paraules, avui em parles amb els ulls. 

Llegeixo l’agenda. Està plena de notes. Fas moltes coses. Aquest cap de setmana has pujat a la muntanya. Ho fas molt. La passió de la teva germana. La que està en el cel. La que tens al teu costat, en la proximitat i en l’eternitat. Ningú t’amaga la realitat. Vius sense enganys. Sense tabús. Tot és clar i transparent.

Jo crec amb tu, amb les teves capacitats, les reconec, en tens moltes, les potencio, per mi no existeixen limitacions que t’allunyin de la nostra societat. T’integres en ella. Tu ho pots fer tot. Jo reconec els teus drets individuals. De vegades no tens un bon dia. Jo tampoc.

L’AUTISME.
ELLA.
SUPERACIÓ.

Una lluita que correspon a tothom

Jo t’acompanyaré en aquesta aventura fins que pugui. Agafa’m de la mà i navegarem juntes en un mar infinit de possibilitats. Agafa’m de la mà i seu al meu costat.

Es tanca el teló.

diumenge, 26 de març de 2017

Com plora el mar


Imagineu-vos. Un Palau de Sant Jordi a vessar. En Joan Dausà al piano. L’orquestra simfònica de l’ESMUC. La magistral Fura dels Baus en escena. Una peixera amb un refugiat que s’enfonsa una vegada i una altra. Un teló d’armilles salvavides i una pastera que vaga sense destí per el pavelló. Sobren les paraules. Les emociones esclaten. Cors trencats. Tot pren una altra significat. El meu mar plora, el mar que miro sempre buscant l’horitzó, que m’omple de pau i serenitat, ara és un mar cruel i salvatge que amaga la llibertat de tots aquelles persones que volen fugir del seu país. Res serà igual perquè el mar no deixa de plorar i jo ja no puc ignorar aquesta devastadora realitat que colpeja el meu cor amb fúria i desesperació.

Tots/es, hem vist imatges dramàtiques a través dels mitjans de comunicació i xarxes socials, per desgràcia sempre em ve el cap la mateixa escena, el nen refugiat siri mort a la sorra d’una platja Turca. Malauradament, són molt habituals aquestes imatges impactants de persones que fugen de la guerra amb l’amenaça permanent del conflicte bèl·lic o la fam a bord d’embarcacions inadequades a través de la mar Mediterrània i els Balcans, procedents de països d’Àfrica, Orient Mitjà i Àsia del Sud, posant la seva vida en perill.

Refugiats, víctimes innocents de conflictes armats, que veuen com es vulneren els seus dels drets humans, que són víctimes de  xarxes delictives de tràfic il·legal i tracta de persones. Persones que intenten arribar als Estats membres de la Unió Europea sol·licitant asil. Però centenars de sol·licituds son rebutjades i aquests migrants es veuen en l’obligació d’abandonar el territori europeu.  Quina tragèdia.  I és que no podem oblidar que parlem de la crisi més gran migratòria i humanitària a Europa, després de la Segona Guerra Mundial.

Afortunadament tenim una resposta ciutadana a favor d’acollir refugiats, denunciant les polítiques i demanat al Govern que assumeixi els seus compromisos. La solidaritat i la tolerància es fan immenses a través de recaptes econòmics i mobilitzacions socials.

I és que l’arribada massiva de migrants i refugiats el nostre país ens fa planteja reptes, per tu, per mi, per els educadors, per la societat, per les institucions públiques i per les entitats socials.

Alguns ciutadans decideix prendre part en la resposta davant d’aquesta crisis com Casa nostra, casa vostra que és una campanya catalana formulada per un grup de persones independents i entitats del país: Volem acollir persones que fugen de les guerres, de la fam, de la persecució política, per motius d’orientació sexual o per les seves creences. Però també volem acollir aquelles persones que ja són aquí i segueixen tenint dificultats per desenvolupar una vida digna

Penso que és essencial treballar el valor de solidaritat en l’educació. Què en penseu ?

L’educació no canvia el món, però canvia a les persones que canviaran el món.

Freire







diumenge, 12 de març de 2017

Què boig el món


Què boig el món que no té cap sentit
i em fa pensar: no sé què hi faig aquí.
Què boig el món, que no puc entendre mai.
Ja pots lluitar amb constància,
que un dia et fa un cop
amb tanta força que et deix sol
en el principi del camí.
Diuen que al món s’hi ve a patir

Lax’n ‘Busto



Vivim enmig d’una societat cada cop més desigual, plena de valors terrorífics que s'impregnen a la pell de les persones, què boig el món, mediocre, agosarat, altiu i desafiant que converteix el nostre país en un món ple de desfavorits.

El 8 de març és una data important perquè reivindica la igualtat del dret de les dones, i per mi, anecdòticament explicar-vos, que va ser el dia que vaig aconseguir el carnet de conduir (2001). Us confessaré que mai he sabut gestionar el concepte de desigualtat, que experimentar-ho o veure’l m’embogeix. 

La lluita per aconseguir la igualtat és un fita personal que tinc molt arrelada. En ocasions, la vida m’exposa ha experimentar aquest sentiment i encara que intento lluitar contra ell, l’anhel per formar part d’una societat igualitària em supera. Intento pensar, el perquè s’ha produït aquesta desigualtat, però sempre acabo pensant que no existeix argument possible per destruir l’inestimable principi d’igualtat.

Hem de lluitar, homes i dones pel foment de la igualtat. I és que la nostra societat requereix fer un canvi de paradigma. Cal una participació masculina més real en l’àmbit privat i el replantejament del permís de paternitat i sobre tot posseir valors i principis sòlids per millorar el nostre país. Tu els tens? Et trobes barreres arquitectòniques ? Fas alguna cosa per millor la nostra societat ?


En l’educació, la interiorització dels valors com la justícia, la igualtat i la solidaritat ens porten a realitzar un viatge en la igualtat d’oportunitats i els educadors/es som un referent i el nostre propi comportament esta transmeten i educant a cada moment. Però en el fons tots som objectes actius d’aquesta transmissió.  Ens hem de moure per la igualtat.

Què boig el món que desprestigia el treball domèstic de la dona, la poca participació en que té encara en l’àmbit polític social o cultural, la discriminació salarial en la que es troba sotmesa, la lluita incansable de la violència de gènere, o protagonista de la taxa d’atur. Què boig el món, desigual i injust. Que boig el món ... 


Encara tu ets capaç d’aplicar desigualtat en el nostre món ? 


Parabéns

Igualtat   llibertat   solidaritat   transformació social    compromís   altruisme   gratuïtat   responsabilitat   civisme  cooperació    ...