diumenge, 2 de juliol de 2017

Et recordo




Pots anar-te’n tranquil·la, estarem bé.
Buscar i descobrir tota la vida que deixes viu en mi.
Hem de caminar, malgrat que avui ens faci mal,
sobrevolar les pors i mirar endavant.
Et trobaré a les estrelles cada nit.
Txarango

Roser, ella està molt bé. Els teus pares i els teus germans, incansables i valents segueixen caminant i mirant endavant. Ella és la seva missió i tu la seva inspiració. Immortal Roser, et recordem en el teu primer aniversari. I a ella, la deixarem córrer, l’abraçarem i la besarem. Et buscarem a les estrelles cada nit i et sentirem a cada pas que fem entre les muntanyes. I mentrestant seguirem al seu costat caminant i mirant endavant amb ella. Sempre agafades de la mà amb la teva flama encara encesa.






Llegué del desierto y el esplai me abrió al mundo. Yo sabía muy poco de esta cultura, y cuando digo que me ayudó a integrarme no quiero decir olvidar el Sahara, sino entender y convivir con los valores de esta cultura. En el Sahara todos lo saben todo es de todos, aqui hay más privacidad, y eso me gusta mucho. El respeto y la solidaridad, que allí también están, aquí se ven más,  me gustaría llevar a mi país valores que he aprendido aquí.

Mahmuda Mohamed. El Periódico de Catalunya.


La Mahmuda Mohamed va néixer el desert del Sàhara. Amb 8 anys va venir per primera vegada a Catalunya a través del programa Vacaciones en paz * i una família de Sant Joan Despí la va acollir, la mateixa amb la que comparteix habitatge i vida aquests últims anys. Va viure els camps de refugiats per poder estudiar i durant quatre estius seguits va venir a casa nostra i els 15 anys va venir a estudiar on va cursar auxiliar d’infermeria. Ara té 22 anys i té previst estudiar Educació Social gràcies a la seva experiència amb els esplais.

Durant molt estius vaig ser monitora d’esplais el meu poble. Impensable que aquell monitoratge m’impulsaria sense adonar-me’n a cursar Educació Social. Així que em vaig convertir en monitora d’infants i joves inconscient que aquell context d’educació no formal jugaria un paper tant important per mi en un futur .

L´esplai és una associació sense ànim de lucre on infants i joves aprenen, participen i creixen a través del joc i la convivència quotidiana. Les aportacions de l’educació en el lleure son múltiples i la Manhuma va experimentar el creixement personal incorporant valors nous que després donarien sentit a la  seva vida o sentir el sentiment de pertinença a una comunitat, sentint-se integrada.

S’acaba l’escola. I que fem? La nostra societat té la necessitat de cercar mecanismes de conciliació familiar i professional. No podem obviar que hem experimentat canvis familiars importants. La incorporació de la dona el mercat laboral, les llars monoparentals o l’envelliment de la població (vetllar per un familiar) son factors que esdevén incompatibles per gaudir amb els nostres fills/es de temps lliure. Hem de fer ús de les entitats d’educació en el lleure perquè hi ha moments que la família no es pot fer càrrec dels nens i nenes.

Però tots sabem que anar un esplai  30 dies pot fer trontollar l’economia familiar. I encara que moltes famílies recorren a la xarxa familiar, d’altres no poden.

A la nostra societat actual existeix una realitat anomenada nens/es claus.  Nens i nenes que no es troben a ningú a la sortida de l’escola, que esmorzen sols, que estan a casa sols, que miren la TV sols, perquè els seus pares estan treballant enmig d’una situació de precarietat econòmica. I és que les problemàtiques que es deriven de la crisis com l’atur, la manca d’habitatge, o d’alimentació estan afectant a la infància.

No podem permetre situacions d’exclusió social. On és la igualtat d’oportunitats


  *programa d’acollida temporal de nens i nenes saharians. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Amb la porta oberta

Fue en un pueblo con mar   una noche después de un concierto   tú reinabas detrás   de la barra del único bar que vimos abierto.   Cán...