dissabte, 17 de juny de 2017

Educar en valors

I després del teu comiat, reps el Premi Nacional de Cultura 2017 de la mà del President de la Generalitat, que no ha assistit a cap dels 12 recitals que vas fer el Palau de la Música Catalana aquest mes de Maig. Però tu ho dius i ja està dit. 
Que gran que ets Raimon ! 



I aquí teniu un conte per educar en valors !


La Gal.la i la tortuga Nael


Un mati d’estiu molt calorós, la Gal·la comença a córrer descalça per la sorra i sense adonar-se’n ensopega amb la cuirassa d’una tortuga i cau de costat. El rèptil, que s’ha quedat immòbil, la mira de reüll i començar de nou a caminar cap el mar. La Gal·la l’observa i esbossa un somriure, sembla que està bé, i reprèn la seva correguda fins l’espigó. Inquieta, comença a cercar alguna cosa entre les roques, l’àvia li havia dit que li havia amagat un tresor, buscant i buscant troba una capseta. L’obre. Hi troba una ampolleta plena d’un líquid vermellós i un full petit en blanc però no sap perquè serveix i comença a caminar amb la capseta a la mà, per trobar-se de nou amb els seus pares que l’esperen a prop de la caseta dels pescadors, però pel camí es troba amb la mateixa tortuga. Aquesta vegada es queda embovada i li acaricia la closca. I quan la toca amb les seves mans, de sobte, un remoli de sorra i vent apareix i la tortuga es fa molt i molt gran i pot parlar.

-   Gal·la puja a sobre de la meva cuirassa que anirem a cercar les paraules perdudes que la teva àvia t’ha escrit en aquest full petit, però abans hauràs de prendre aquest líquid vermellós que t’ajudarà a respirar sota l’agua.

La Gal·la no es podia creure el que veia i escoltava, però no tenia por, i va pujar sobre la seva cuirassa, es va beure la petita ampolla i junts van viatjar entre roques, peixos, algues i estrelles de mar fins arribar a una cova en un indret recòndit de l’infinit mar.

Quan van arribar aquella misteriosa cova i va baixar de la cuirassa, un altre remoli de vent i agua va aparèixer i el rèptil es va  convertir en un nen sirià de 9 anys, la mateixa edat que la Gal·la. Junts, van entrar a la cova i el Nael, que així es deia el nen, li va agafar de la mà i la va tapar amb una tovallola per protegir-la del fred. La Gal·la tremolava molt després de sortir del fons del mar.

Hi havien molts nens i nenes com el Nael. Ell li va explicar que aquella cova era el refugi de persones que havien fugit de la guerra.

-       Però què vol dir guerra ? li va preguntar la Gal·la.

-     La guerra és un combat entre persones del mateix país que utilitzen armes que fan mal a les persones i destrueixen cases.  

-       Però, perquè estan aquí?

-     Estan amagats perquè ningú els faci mal. La guerra ha esclatat el seu país, i han tingut que fugir per començar de nou. Però el viatge fins a casa nostra és molt difícil, i necessiten protegir les seves famílies. Aquí estan emparats i moltes persones que no coneixen les han ajudat arribar fins aquí i els hi donen aliments, roba ...

-       Però viuran sempre en una cova ?

-     Poc a poc arribaran a casa nostra i els acollirem.

La Gal.la es va posar trista perquè ella tenia una família, una casa, anava a l’escola i era feliç i no s’amagava mai de ningú.  Minuts més tard, va començar a jugar amb el Nael, el Samir, el Mohamed, la Dalia i la Hana, no parlaven el mateix idioma però s’entenien a la seva manera. Van estar hores i hores fent jocs dins del mar i la Gal.la es va oblidar de tot perquè s’ho estava passant molt bé amb els seus nous amics.

El Nael li va dir que havien de tornar, perquè era molt tard i els seus pares es preocuparien. I quan van tornar a la platja ja era de nit i el cel estava ple de centenars d’estrelles. En Nael i la Gal.la, estirats la sorra i agafats de la mà s’imaginaven figures i dibuixos de persones i animals. Constel·lacions meravelloses i úniques que eclipsaven els seus ulls.

En Nael va posar la mà a la butxaca dels pantalons i va treure un paper i un altre remoli de sorra i vent va aparèixer. En Nael es va convertir en rèptil, i la nit en dia. En el cel un sol radiant.  La Gal.la va agafar el paper que havia caigut a la sorra i com un coet va anar a buscar els seus pares. Quan els va veure els va abraçar molt fort durant molta estona i quan van arribar a casa, va llegir les paraules d’aquell full amb la lletra de la seva àvia :

Ajuda a tots els nens i nenes de fora a ser feliços a casa nostra

La Gal·la sempre s’adorm abraçada a la tortuga de peluix que la seva àvia li va regalar abans de morir. No se’n separa mai. Tanca els ulls i comença a endinsar-se en un viatge trepidant d’aventures i fantasies a través del seus somnis. Una platja. Un espigó. Una tortuga. Una cova. En Nael i els seus amics.

Quan s’aixeca troba un full sota el coixí ... 

Marta Fortanet i Riera 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Amb la porta oberta

Fue en un pueblo con mar   una noche después de un concierto   tú reinabas detrás   de la barra del único bar que vimos abierto.   Cán...