dissabte, 6 de maig de 2017

Un cercle

Llença't, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

I perquè els meus pensaments
que sempre viuen el present
no conjuguen altres temps que
el ja faré, el que no vaig fer.

Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà,
seré un tros de l’univers
que no noti el pas del temps.
El que faig a cada instant és
la força que em fa gran,
no vull pensar en el que arribarà demà
.

Lax’n Busto




I aquesta sóc jo. Enmig de la meva Barcelona, en el nucli antic del barri d’Horta, caminant pels seus carrers carregats d’història. En l’eixample residencial. M’imagino nobles i mercaders desfilant. Penso en un passat i contemplo un present. Perquè el que faig a cada instant és la força que em fa gran. I no vull pensar en el que arribarà demà. Després pujarem el Parc del Laberint d’Horta i ens plantarem davant del pavelló neoclàssic i començarem a fer fotografies. Com ens agrada !!! o potser pujarem els ponts del riu Onyar de Girona i contemplarem les façanes de les seves cases coloristes o ens endinsarem en els seus carrerons o passejarem arran del mar pels camins de ronda de la costa brava. Però sempre estaràs tu. La fotografia, eterna, inseparable de mi.  Qui sap avui o potser demà seré aquí o seré per allà, seré un tros de l’univers que no noti el pas del temps.




Després de la piscina dels divendres, el Biel i la Carla ( 3 anys ) amb l’entrepà a la mà i mentre caminen energètics i afamats, ja em demanen que volen pintar. Saben que sempre porto retoladors i mandales en una bossa especial. Anirem a la fonda de sempre, saludarem el Josep Maria i li demanarem patates chips! Les ganes son massa incontrolades, i sense adonar-se’n, posen en pràctica l’atenció plena, immersos en les seves formes geomètriques, comencen a pintar. Ells i als mandales. Bé ... no és del tot veritat. Mandales, ells i les patates chips.😉

Em sorprèn quan el Biel entra ràpidament en un estat de frustració quan s’escapa de les línees i em demana que l’ajudi, però intento que entengui que equivocar-se és aprendre. La Carla és més constant i pacient, s’enfila entre línees, formes i colors, en silenci i concentrada. La seva energia es canalitza amb un únic objectiu i encara que ells no son conscients és la primera presa de contacte que tenen amb la meditació. 

Son capaços de reconèixer figures geomètriques, el sentit de l’ordre, la simetria, el reconeixement de punts i línees, l’expressió del color i fins i tot veure que aquestes formes geomètriques es troben també en la naturalesa en forma de flors, de pedres ...

Un mandala és un símbol ritual i espiritual propi del budisme i d’hinduisme que representa l’univers. Significa cercle o roda en sànscrit. Els seus elements bàsics són figures geomètriques contraposades i concèntriques.  

Quan pintem, com en tot procés creatiu intervenen les dues meitats del nostre cervell, la part més intel·lectual i la part més emocional. Així que s’equilibren les emocions i l' intel·lecte.

Però, quins son els objectius ?





OBJECTIUS
Tranquil·litat i serenitat.
Puja l’autoestima.
Incrementa nivells d’energia i força de voluntat.
Facilitat l’estat de concentració.
Promou l’alliberació de pors i fòbies.
Relaxació i reducció de tensions.
Potencia l’aprenentatge visual - espacial i la retenció de colors.
Consolida la memòria.
Potencia l’orientació espacial - temporal.



He treballat als mandales amb persones amb discapacitat intel·lectual i aconsegueixen arribar el mateix objectiu, sentint la mateixa sensació d’èxit i d’igualtat que tothom. Es concentren molt ràpid en la seva execució.

Considero que com a activitat creativa i artística, pot ser desenvolupada per qualsevol persona, perquè son molt senzilles de fer. Així, que em sembla que començo a fer mandales ara mateix , t’apuntes ?









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Amb la porta oberta

Fue en un pueblo con mar   una noche después de un concierto   tú reinabas detrás   de la barra del único bar que vimos abierto.   Cán...