diumenge, 16 d’abril de 2017

Jo sóc com tu


Perquè jo, jo sóc com tu.
I tu, tu tu tu ets com jo.
Somiadors fidels contra l'impossible.
Caçadors del mateix dolç anhel.

Els Catarres

I començo el dia a un poble de pescadors, alliberant-me de la toxicitat de les obligacions quotidianes i gaudint exclusivament del plaer de la contemplació, el mar de fons i la màgia de saber gaudir de l’instant. I a les meves mans un bolígraf i un bloc de paper, al meu costat un parell de llibres i al meu voltant un immens món. I sonen les campanes de l’església, el vent oneja les banderes i a dalt, un cel solemne i blau. És moment d’introspecció, avui escriuré l’educació social en terres de pescadors, avui les reflexions estaran plenes de sorra i sal, de sol i mar.

Comencem! He llegit en el Twitter un article via@oscar­_m que m’ha impactat molt. Un pub de Lleida veta joves amb síndrome de Down. Imagineu-vos la situació! Els fets s’han repetit en dos caps de setmana consecutius, quan un grup de joves amb síndrome de Down que volien celebrar un aniversari, divertir-se i ballar, volien entrar a un pub, la primera excusa va ser fàcil i se’ls va dir que hi havia una festa privada, en l’última ocasió només una reiterada negativa on es va demanar la presència dels Mossos d’Esquadra davant d’aquesta injustificada situació de discriminació.

En ocasions, he pogut sentir la mirada castrant de la societat a la meva pròpia pell, tot i que anava dirigida a persones amb síndrome de Down, la sentia meva. Sempre intento fer l’esforç de comprendre-la, però no puc evitar pensar amb tota les meves forces que tots som iguals i que no es mereixen uns ulls sobre ells/es plens de perjudicis. Quan la mirada és plena de compassió o rebuig, sento una gran impotència difícil de gestionar, perquè l’emoció continguda ja és massa gran. Sempre hi ha una mirada castrant que han d’esquivar. Així que quan passen aquestes situacions m’entristeixen molt, perquè la realitat social és que encara hem de lluitar contra els estereotips, el perjudicis i les pràctiques nocives que es creen envers les persones amb discapacitat. 

Afortunadament és una minoria, però comencem a tenir bones pràctiques, si us plau. 

La diferència està en la teva mirada.


I no vull acabar aquesta entrada sense acomiadar-me d’un company que torna a Menorca. No perdis la delicadesa innata amb la que tractes a les persones . Això et caracteritza i així ho vaig percebre des del primer dia que et vaig conèixer a les pistes de tennis. Que tinguis sort en aquesta nova etapa ! Bon viatge educador social ! Et trobarem a faltar !


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Educar en valors

I després del teu comiat,   reps el Premi Nacional de Cultura 2017  de la mà del President de la Generalitat, que no ha assistit a cap de...