diumenge, 22 de gener de 2017

Benvinguts

Unir dues de les meves passions, l’escriptura i l’educació social és el binomi que anhelava i que avui es fa realitat. Crear aquest blog per escriure l’educació social és un projecte motivador que em permet obrir-me aquells/es persones que els interessi l’àmbit social i fins i tot poder compartir amb altres disciplines, reflexions personals. Donar a conèixer la figura de l’educador/a, també és un gran repte dins d’aquest blog. Que l’empresari, el professional de la neteja, el conductor de l’autobús, l’executiu, el llibrer, el carter, el dentista, l’administrativa, el repartidor o el comercial conegui el nostre rol i que s’integri a la societat amb normalitat com totes les professions esmentades.

Un blog que permet ser un espai d’informació, reflexió, d’entrevistes, de referents, de propostes culturals o lingüístiques.

Encara sembla que l’educació social s’amagui entre diversos estudis socials i que no s’atreveixi a donar-se a conèixer, sembla que l’agafin amb cadenes i l’impedeixin emergir, no teniu la mateixa sensació educadors/es? Però hi és, potser encara silenciosa, introvertida, potser massa jove, potser encara ingènua, però amb un poder de seducció immensa, transformadora i captivadora.

Qui sóc? Sóc educadora social en pràctiques. M’agrada utilitzar aquesta paraula perquè tot i que fa que exerceixo aquesta professió, més d’una dècada, mai és suficient l’aprenentatge que adquirim. Els contextos socials i politics son absolutament canviants i sempre sorgeixen noves formes d’actuació. Solidaria, inquieta, cercant sempre vies de coneixement, de creixement personal, aplicant de manera inconscient a la meva pràctica professional tot allò que el viatge de la vida m’ha proporcionat i em dóna, les estratègies, les destreses personals, les decepcions transformades en fortaleses i aprenentatges, les alegries, les misèries, les pèrdues, les que et marquen, les que t’acompanyen esperitualment, els èxits, la resiliència, i fins i tot, aquells instants màgics de felicitat, aquells segons de descarrega indescriptible d’emocions.

Us parlava el principi de dues de les meves passions, però son moltes les que m’omplen la meva vida. Us confessaré que admiro la fotografia, l’art, la música, que en ocasions m’atreveixo a dibuixar en secret, que estic aprenent idiomes, que em menjo els llibres, que tinc mil projectes el cap, que intento prendre consciència de tot i que ara em trobo aquí i amb vosaltres compartint l’educació social.

On treballo ? treballo d’educadora social en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual, però vaig començar a escriure el meu currículum amb només 15 anys quan ja tenia inquietud i vocació i on vaig començar a exercir el voluntariat en el camp social, el que jo no sabia, que anys més tard, aquella necessitat vital en convertiria en una professió.

M’acompanyes a escriure l’educació social ? Ajuda’m a ajudar-te i farem un món millor. Ens ocuparem i nos ens preocuparem, em va dir una persona un dia.  Construirem plans d’acció per canviar les injustícies, lluitarem per la igualtat, parlarem de la prostitució, la violència de gènere, de les persones sense sostre, de la infància i l’adolescència amb risc, de les drogues, de l’alcohol, de la gent gran, de les persones amb discapacitat intel·lectual no de les persones discapacitades. Fixeu-vos la gran diferencia, però d’això ja parlarem amb profunditat més endavant. No creieu que tenim molta feina a fer? Comencem a fer de la nostra figura un agent social de transformació a través d’aquest espai, t’atreveixes? i qui millor que tu educador /a per fer-ho, i vosaltres psicòlegs, pedagogs, logopedes, fisioterapeutes, treballadors socials, us necessitem, us embarqueu també en aquesta aventura ?


BENVINGUTS EL MEU MÓN QUE ÉS EL MÓN DE TOTS. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No em demanis que recordi

No em demanis que recordi, Explica’m tots aquells moments junts, Agafa’m fort la mà fes força i no la deixis anar. Lax’n Busto ...