dissabte, 28 de gener de 2017

El Guerrer Pacific


I de sobte vas aparèixer, com un cavaller de l’edat medieval, valent, lleial, cortès, silenciós i poderós, capaç de canviar dimensions de la meva vida creant instants únics i majestuosos.

Tu, tu, només tu, que quan et vaig conèixer semblaves un titella indomable, incapaç de moure’t, insòlit i tenebrós, però amb el transcurs del temps vas omplir-te d’ànima i vas il·luminar la meva existència, orientant la meva ment el present i transformant experiències en autèntiques.

Tu, tu, només tu, el meu guerrer pacífic anomenat Mindfulness.



Objectius Mindfulness

El filòsof grec Sòcrates deia que las verdaderas batallas se libran en el interior.  M’has convertit tu, Mindfulness, en un guerrer pacific? I és que orientes la ment el present, sense jutjar, perquè és l’únic instant que tenim per percebre, aprendre actuar i canviar. El que experimenta la nostra ment i el cos en el moment present. El que està succeint al nostra voltant. Veure-ho, senzillament, tal com és.

Però per aconseguir aquesta consciència plena i aprendre viure més en el present hem d’entrenar a través de pràctiques informals i formals, perquè amb l’atenció plena aconseguirem un major nivell de consciència, realitzarem canvis, ens adaptarem millor a ells i podrem triar millor les nostres accions.



Perquè és important treballar el Mindfulness amb els usuaris/es?

Observàvem que les usuàries amb discapacitat intel·lectual utilitzaven massa sovint el pilot automàtic desconnectant de l’experiència del moment, per ocupar la ment en altres qüestions. Intenten anticipar-se a un futur on la preocupació i l’ansietat les corromp. Funcionen de forma mecànica, sense adonar-se del que fan o experimenten tal i com ens ho anunciava el gran filòsof francès del segle XVII, Descartes :  la meva vida va estar plena de desgracies, moltes de les quals mai van succeir.

Recordo que vaig tenir l’oportunitat de treballar amb un grup d’usuàries amb discapacitat intel·lectual, el mindful eating (alimentació conscient). Em pertorbava molt que mengessin sense consciència i ràpid. Alguna vegada ens havíem endut ensurts per ennuegaments, fins i tot hem hagut d’aplicar mesures sota autorització mèdica arribant a triturar aliments concrets per evitar precisament aquests ennuegaments indesitjables.  Així, que imagineu-vos la importància que té menjar amb consciencia plena !

I vam decidir fer un taller ! El principi pensava que seria complicat. Vaig intentar aplicar tècniques per apropar-les aquest nou concepte tan desconegut per elles. La paraula quedava lluny de la seva comprensió, era conscient, però tenia que arriscar-me. Menjaven en silenci, lentament, amb els cinc sentits: conscients de les sensacions visuals, gustos, textures, sons i olors.

A partir d’aquell moment vaig intentar extrapolar la pràctica a la seva realitat quotidiana.  Però el més curiós de tot és que va crear una empatia especial entre educadora i usuària. Apreníem un concepte diferent i nou i l’associaven a mi. Ara, després de mesos d’aquell dia, m’apropo a la seva taula quan mengen i apliquen la tècnica inconscientment. Corregeixen la postura, tallen el menjar a trossos petits, se’l posen a la boca i deixen els coberts a sobre el plat i comencen a masticar a poc a poc, i el més graciós és que busquen la meva mirada d’aprovació i se’ls hi omplen els ulls de satisfacció quan els hi dic que ho fan i que ho han après molt bé. 

Un dels meus propòsits es fer aquesta pràctica informal amb la neteja de dents. La importància de la salut bucal és un tema que també em preocupa molt, perquè la manifestació de dolor o malaltia se’ls hi escapa moltes vegades de les mans, escoltar el seu cos i sentir les sensacions que es desprenen el hi resulta complexa i en ocasions la manca de llenguatge es converteix en un obstacle de comprensió entre el professional i l’usuària.  Malauradament,  moltes vegades és la pròpia educadora que per instint o casualitat cerca anomalies o patologies bucals, per exemple quan l’usuària riu i descobreixes que té inflamació, caries o aftes.

El Mindfulness proposa prendre un rol actiu en un treball intern que només pot fer la persona per si mateixa. Amb la pràctiques, aprenen a connectar amb recursos interns que els permet gestionar de forma més eficaç situacions que anteriorment els causaven malestar desplegant estratègies més positives, els permet proporcionar eines per cercar un major equilibri i satisfacció de les seves vides. Si prens consciència de la teva boca potser evitaràs tenir alguna patologia en el futur, 

I per acabar us deixo amb aquesta fabulosa llegenda.

Gràcies a les meves instructores de Mindfulness: Elisabeth Soler i Lola González i a tu, que saps qui ets, per ensenyar-me el camí.

Posareu en pràctica el Mindfulness a la vostra pràctica professional?
Us he convençut ?


La llegenda del vell indi Cherroke

Un matí, un vell indi Cherokee, va explicar una història el seu nét sobre la batalla que es lliure a l’interior de les persones. 

Li va dir: Fill meu, la batalla és entre dos llops, dins nostre.

Un és Malvat: és ira, enveja, gelosia, tristesa, por, avarícia, arrogància, culpa, ressentiment, inferioritat, mentires, fals orgull, superioritat i ego.

L’altre és Bo: és alegria, pau, amor, esperança, serenitat, humilitat, bondat, amistat, empatia, generositat, veritat, compassió i fe.


El nét va meditar un minut i va preguntar a l’avi: quin llop guanya? el vell indi Cherokee va respondre:

EL QUE TU ALIMENTIS.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Amb la porta oberta

Fue en un pueblo con mar   una noche después de un concierto   tú reinabas detrás   de la barra del único bar que vimos abierto.   Cán...